No és estrany que tant els governs com la indústria hagin apostat pel cotxe elèctric.
Una aposta que, avui per avui, requereix liti (...). Es tracte d'un nou element estratègic en el nostre model energètic, indispensable per emmagatzemar l'electricitat en les bateries recarregables de telèfons mòbils i cotxes elèctrics. De manera que preguntar-se per la distribució geogràfica de les seves reserves, així com per la viabilitat que la seva extracció es pugui acoblar al ritme impost per la irrupció del cotxe elèctic, no constitueix en exercici acadèmic irrellevant.
Curiosament, els dipòsits de liti estan encara més concentrats que els del petroli. El 70% de les reserves tècniques i econòmiques recuperables es localitzen en els fronteres comuns entre Bolívia, Xile i Argentina al llarg d'un triangle de 280x360x560 quilòmetres de costat, limitat per tres llacunes salines que citades per ordre d'importància relativa són: el Salar de Atacama (Xile), el Salar d'Uyuni (Bolívia) i el Salar del Hombre Muerto (Argentina). Si la indústria de l'automòbil elèctric s’enlaira definitivament, les ciutats de Potosí, Antofagasta i Salta estan cridades a convertir-se en centres mundials de referència en la mineria del liti, amb el port xilè d'Antofagasta erigit com centre neuràlgic d'exportació.
Mariano Marzo, Si queremos coche eléctrico, hace falta litio, La Vanguardia 2-06-2010.
Projectes a Bolívia
(...) el govern de Morales necessita noves vies per obtenir ingressos. I és aquí on entra en joc el liti, material de gran potencial futur gràcies als cotxes elèctrics.
(...) "En un país on l’economia informal –la que no paga impostos però demana serveis públics- representa més del 70%, els governs opten per la via fàcil i es tornen rendistes dels ingressos que generen els recursos naturals" (...).
Que sigui l’Estat bolivià qui gestioni els recursos, i no empreses estrangeres privades, és un dels eixos centrals del discurs i l’acció política d’Evo Morales des que va accedir al poder, tal com va demostrar amb la nacionalització del gas el 2006 (...).
(...) el govern bolivià ha posat els ulls en una nova font d’ingressos: el liti, metall amb què es fabriquen les bateries dels ordinadors, dels mòbils i, aviat, dels cotxes híbrids, i que guanya adeptes com a energia neta en la lluita contra el canvi climàtic.
Fa anys que hi ha cotxes híbrids. Ara s'estan introduint els cotxes elèctrics, que carreguin les bateries a partir de la xarxa (i no amb el motor de combustió com ho fan alguns híbrids). Per a que sigui una energia "neta en la lluita contra el canvi climàtic" cal que l’electricitat emprada per carregar les bateries hagi estat generada per fonts renovables.
"Bolívia assegura al món un abastament de liti en volums suficients com per permetre un canvi total de la matriu energètica global, garantint a més un preu just sense especulació", va proclamar Morales (...).
L’estratègia de detall, el calendari i la inversió per extreure i processar les reserves de liti més grans del món, situades a les salines d’Uyuni. El govern les xifra en 100 milions de tones –el 70% de les reserves mundials- que, al ritme de demanda actual, durarien 5.000 anys i que, als preus d’avui, valen més d 660.690 milions d’euros. (...) superen de llarg les dels principals productors del món: Xile i l’Argentina (...) i la Xina.
Tant la tecnologia com la inversió necessària -674,8 milions d’euros- seran 100% bolivianes. De moment, ja s'han perforat els primers pous a la salina, s'han construït tres piscines per a l’evaporació i s'està acabant la primera planta semi industrial. L’entrada de socis estrangers només es preveu en l’última fase, la de fabricació de bateries de liti, a partir del 2014 (...). En aquest sentit, s’han firmat acords de cooperació tecnològica amb el Japó –interessat en garantir un subministrament estable de liti per a gegants de l’automòbil com Nissan, Toyota i Mitsubishi-, l’Iran, Corea del Sud i Brasil.
"Aquest projecte suposa una fita econòmica i geoestratègica. Possibilitarà la transferència de tecnologia i la formació de recursos humans altament qualificats" en un dels països més pobres d’Amèrica Llatina (...).
No tothom, però, ho veu igual. Les crítiques més virulentes provenen dels polítics de la regió de Santa Cruz, opositors a Morales. "Els miratges han estat molts: el petroli, el gas, el liti, els minerals i una llarga llista de possibilitats que per la incapacitat de planificació o per una presa de decisions tardana han quedat per la l’inventari ciutadà". (...) El president de la Cambra d’Exportadors (...) reclama que el govern se centri a incentivar l’articulació d’una xarxa de producció industrial perquè Bolívia sigui un país autosuficinet.
Cèlia Cernadas, L’esperança del liti a Bolívia, ara 23-01-2011.
Afganistan, ric en metalls de valor*
Afganistan (...) s’asseu damunt una gegantesca reserva de minerals, segons ha confirmat l’informe d’un grup de geòlegs nord-americans i d’oficials del Pentàgon (...). Els rics jaciments de ferro, coure, or, niobi, cobalt o liti podrien jugar un paper clau en el desenvolupament afgà. Les reserves de liti són per exemple comparables amb les de Bolívia, les primeres del món. Les de ferro i coure podrien convertir Afganistan en un dels principals productors mundials d’aquests metalls. El liti és indispensable per a piles recarregables, telèfons mòbils o automòbils elèctrics. Curiosament els geòlegs nord-americans van utilitzar mapes i documentació elaborada per experts en mines soviètics durant l’ocupació de la URSS en els vuitanta. Al retirar-se l’exèrcit roig, geòlegs afganesos van amagar la valuosa documentació. Tot i això, Kabul podria tenir problemes per exportar aquests minerals per la caòtica situació del país i per la debilitat de les seves infraestructures. Una sola ruta, on és constant l’esclat d’artefactes, uneix el nord i el sud. A més, gran part de les mines es troben en el sud dominat pels talibans.
Afp i Ap, El subsuelo de Afganistán es rico en litio, La Vanguardia 11-06-2010.
